TEULADA (Alacant) - CINEMA CERVERA (d'Hivern)
Más imágenes
Amb la projecció de "Al este del Edén", protagonitzada per James Dean, a l'any 1960, començava la nova etapa dels locals destinats a l'exhibició del cinema a Teulada. El mateix empresari que va portar durant alguns anys el cine de la "Cultural", va construir un local modern a l'avinguda Santa Caterina, a un solar on durant molt de temps per les festes de Sant Vicent venien atraccions de fira com l'Ona Marina, els cavallets, paradetes de tir, etc. Sobre aquest local i empresa ha donat moltes notícies José Chiarri en l'article del programa de Festes de l'any passat. Per primera vegada una pantalla fixa i d'obra dominava el pati de butaques i l'ampli galliner o primer pis, on anava tota la xicalla. Un ampli accés d'entrada i les escales laterals que conduïen al primer pis i al bar, eren uns dels aspectes més destacat de l'edifici amb característiques propis de quasi un cine de ciutat. A l'exterior, dos grans espais dedicats a mostrar els pòsters i fotogrames de les pellícules, feien el reclam de les cintes anunciades. D'aquest local els teuladins n'estàvem ben orgullosos. El "cinemascope" també podia ser contemplat en millors proporcions que no en el local anterior; les condicions acústiques havien millorat molt i ara també es disposava d'un bar que atenia Maria "Negroles" i feia les delícies de totes els espectadors, quan, en el descans, hi anaven per una berlina, una barreta de pa-viena o qualsevol altra xuxeria. A més teníem a l'exterior les paradetes del ti Pepe el Xambitero o la de la ti Cacauera de Benissa, que va començar a posar de moda les "pipes" (abans sols hi havia cacauets i tramussos). En principi les sessions eren els diumenges ("passe" de vesprada i de nit) i els dissabtes; després també els dijous i en algunes temporades, els dimarts també s'oferien sessions. De vegades es regalava una entrada per alguns d'aquestos dies menys freqüentat si anava un acompanyant. L'arribada de la televisió es va produir a Teulada l'any 1960, coincidint amb l'obertura d'aquest local. Amb motiu de la celebració del II Concili del Vaticà el rector de la parròquia (don Vicent Moll) va adquirir el primer televisor del poble i la gent podia veure les sessions del Concili a través de la finestra de la casa Abadia. La popularització d'aquest mitjà de comunicació es va produir d'una manera lenta, de manera que al principi el cine no es va veure massa afectat. Però a poc a poc, va anar guanyant-li terreny i amb l'arribada del video, la mort d'aquest local de cine estava anunciada, com la majoria de cines de la comarca i d'altres llocs. A finals del 70-principis dels 80 tancava definitivament les seues portes aquest local, després de vint anys d'una vida intensa dedicada a oferir als teuladins i teuladines incontables hores i hores de distracció i oci.
Imatges i text de Joan Ivars
Colaborador: Paco Moncho